dilluns, 13 de juny de 2011

...




Primavera

He desertat de ma ribera
-oh, por, la por!
-la tendra fada remeiera-
remei i olor.
Per qui ens ha pres la primavera
no hi ha perdó.

Digueu-me sí,
digueu-me no.

Les flors abans escotorides
-abril, setí-
llangueixen com les nostres vides,
sense destí,
que ni de somnis són ardides
-ho eren ahir.

Massa dic no,
massa dic sí.

L'emboirament que ens acompanya
-ai, la claror!-
batalla perd, batalla guanya
-quina remor!
La primavera se'ns fa estranya,
i el sí i el no.
Qui ens ha afollat la primavera
no té perdó. 

(Clementina Arderiu, de la col.lecció "Sentiment de guerra", 1936-50)