dimecres, 8 de maig del 2013

report: inauguració 35 CAMELLS

{ amb la improvisació musical de marc egea (viola de roda, duduk) i pau domènech (clarinet baix) }.

La tinta. Diuen que l’home prehistòric emprava carbó de llenya i óssos per pintar coves, que els xinesos la van inventar 2500 anys abans de Crist, que emperadors i reis escrivien amb sang de mol·lusc, i que la primera anilina, anomenada violeta de Perkin, va ser descoberta, per casualitat, el 1856.

El haiku. Diuen que és una de les formes de poesia tradicional japonesa, que està format per 3 versos de 5, 7 i 5 mores, que expressa l’embadaliment de qui l’escriu davant la contemplació de la natura, que no és excusa dels sentiments humans, sinó objecte en sí mateix. 

La pintora. Diuen que va néixer un 31 de desembre a Barcelona i que els seus pares li van dir Eulàlia, que de petita llegia Kasperle, i que des dels 7 anys anava totes les tardes de divendres al taller de l’Odile Kurtz, que li agraden els colors, que sempre té una idea al cap i que del procés creatiu el que més s’estima és compartir.

El Marc. Diuen que va néixer el 10 de novembre del 1973, que es va dedicar a tocar la viola de roda quan tenia uns 20 anys per raons no gaire clares, que ha estat involucrat en polèmiques bandes herètiques com Electrosonic Monk tot i que ell ho ha desmentit, i que també escriu haikus quan l’ocasió és propícia.

Aquest projecte neix de la meva col·laboració amb el músic Marc Egea, i ens mostra un recull de 15 obres realitzades amb tinta i 15 haikus, que s’interpreten mútuament, generant una sinergia a voltes surrealista, però gens mancada de sentit.

El passat 4 de maig ens vam reunir a la Sala Ramona per inaugurar l’exposició 35 camells, amb en Pau Domènech, en Marc Egea i un munt d’amics, que van compartir amb nosaltres la lectura de haikus i la improvisació musical d’aquests dos grans artistes,  companya i bressol d’un dibuix nascut a les fosques.                                  



                           // fotografies de babi rodríguez //