dimarts, 13 de maig del 2014

la sargantana de dues cues


Si voleu saber un conte?
jo bé us el diré,
no en vull cap pesseta
ni tampoc cap diner.

Lo que em convindria
un got d'aiguardent,
i després el conte
ja el 'nirem dient.

Busqueu sargantanes
per los pedreguers;
si fan dues cues
valen molts diners.

A Gòsol les compren
i en paguen bon preu.
Busqueu sargantanes
minyons, si en trobeu.

D'una sargantana,
en una ocasió,
n'han dat dotze duros;
val més que un moltó.

I ara se'ls ha morta,
ai! Quin desconsol!,
Per una sargantana
hauran de dur dol.

Aquesta gent n'eren
un poc enlletrats,
i ara se'ls enriuen,
que els han enganyat.

El qui és més de plànyer
el pobre Jaumet:
que no sap de lletra
i es creu aquest fet.

El Jaumet rumia:
Per ser ramader
en comprarem matxos
i moltons també.

Seguirem la terra,
Andorra i Pallars,
i a totes les fires
ficarem el nas.

Gòsol és un poble
que no hi ha senyors,
i ara jo em penso
que n'hi tindrem dos.

Duran geca llarga
i barret rodó,
i al encontrar-los
els direm "senyor".

(per en Patrick i la Néné)